Digitalitzant el record. La memòria de la Guerra Civil Espanyola a Internet (página 2)
Relacionats amb aquest concepte, trobem una sèrie
de memòries a assenyalar, entre les quals en destacarem
tres. En primer lloc, podem parlar d’una memòria
generacional que és la memòria que comparteix
un mateix grup d’edat dins d’una societat
determinada. En segon lloc podem parlar de memòria
oficial o dominant definida com la memòria
pública que es mostra en els mitjans de comunicació
i en els discursos des
del poder i les
institucions. Actua sobre la memòria personal influint
sobre la manera en què la gent recorda el seu propi
passat. Directament vinculat a aquesta memòria trobem el
concepte d’oblit que són aquells aspectes del
record col•lectiu omesos de forma inconscient o deliberada.
Els motius dels oblits són diversos. Alguns són
oblits deliberats, eliminacions de testimonis que contradiuen
versions oficials de determinats fets. En aquest cas,
l’origen d’aquests silencis és
claríssim i va relacionat amb una premeditada
intencionalitat política. En altres
ocasions, els oblits o les tergiversacions de fets passats
són molt més inconscients i en paraules de Eric
Hobsbawm serien "curiosos mecanismes que ens tempten a amagar les
transformacions històriques darrere la màscara de
pràctiques aparentment invariables" (1) . Sigui com
sigui, els silencis i les omissions són tan significatius
com els discursos oficials.
Finalment, el tercer terme que no podem oblidar en
aquest recorregut és el de memòria
històrica. No tothom està d’acord en la
definició d’aquest terme, encara que els darrers
anys ha agafat un fort protagonisme en el nostre país com
a element reivindicatiu i cohesionador social. Aquest concepte
s’associa a moviments socials per a la recuperació
de la memòria d’un passat que ha estat silenciat
molt de temps per la història oficial. Tot i que
conceptualment és una mica redundant, ha quallat en el
llenguatge quotidià i dels mitjans de comunicació,
denotant la necessitat que té un poble o una comunitat
determinada de no oblidar el seu passat col•lectiu, malgrat
els esforços per silenciar determinats testimonis per part
de determinats agents. En aquest aspecte,
l’expressió "memòria històrica"
s’associa necessàriament a tres conceptes
més: recuperació i vindicació d’uns
fets passats, expressió d’identitat col•lectiva
i obligació moral del
record. Joaquim Aloy, historiador directament implicat en la
recuperació de la memòria històrica de la
Guerra Civil
espanyola, en el seu treball d’investigació sobre el
cementiri militar de Manresa (exemple d’utilització
de la xarxa com a canal amplificador d’aquesta recerca) diu
que "és bàsic que un poble conegui bé la
seva pròpia història i que, per tant, és
vital que tingui memòria" o també "cal tenir molt
present la nostra història en la memòria" (Aloy,
2004).
Altres autors no consideren que la memòria
històrica estigui formada per qualsevol esdeveniment del
passat que d’una manera o una altra hagi quedat enregistrat
en els múltiples recipients de la memòria
sinó només per aquells que tinguin
rellevància immediata i alguna mena
d’influència sobre el present, tant positiva
(com a exemple a seguir) com negativa (situació a evitar).
De vegades es produeixen situacions on la memòria
històrica esdevé conflictiva, ja que els diversos
discursos coexistents no són coincidents i de vegades
esdevenen fins i tot antagònics.
Però la memòria històrica, sigui
quina sigui la seva gènesi, té molt a veure amb la
identitat col•lectiva d’una comunitat determinada. Les
finalitats últimes de tots aquests moviments són
recordar per no perdre els orígens, per saber qui som i a
quin grup pertanyem. La transmissió del record és
gairebé una obligació en totes les cultures
(2) com les de tradició jueva. En qualsevol cas,
recordar és un mecanisme absolutament identitari i el que
es fixa (és a dir, el que es recorda de forma
col•lectiva) esdevé la història que legitima
una comunitat determinada. El perquè una
col•lectivitat escull recordar uns determinats fets,
explicats d’una forma determinada i n’oblida
d’altres i com aquests silencis i oblits de vegades afloren
a través del testimoni personal dels seus protagonistes i
entren en conflicte amb el que anomenem "memòria oficial"
(3) té molt a veure en com una col•lectivitat
es pensa històricament i com legitima les seves accions.
En aquest àmbit de recerca és fonamental el paper
de la història oral que permet la recuperació de
testimonis i memòries personals per a construir un nou
discurs col•lectiu.
Per acabar voldria incorporar un darrer concepte al
discurs, que no es refereix pròpiament a una tipologia de
memòria però si que és un fenomen
comú a la seva dinàmica. Es tracta del que
s’anomena desplaçament de memòria i es
produeix quan dues situacions històriques són
percebudes com analògiques pels actors polítics i
socials. En aquestes situacions hom tendeix a observar els
adversaris actuals a través del prisma del
passat.
Aquestes memòries no són compartiments
estancs sinó que estableixen tota mena
d’interrelacions. Així, alguns autors consideren el
passat com quelcom immutable i volen demostrar la
resistència a la manipulació dels fets passats.
Altres autors defensen que el passat es permanentment modificat
per les creences, aspiracions i pors del present. O dit
d’una altre manera, analitzen la capacitat del present per
modelar el passat i imposar diverses versions sobre el mateix en
virtut de les circumstàncies canviants del moment viscut.
Paloma Aguilar ens resumeix molt bé aquesta
situació:
En cada període històric hi ha una
pluralitat de memòries autobiogràfiques del
mateix fet, tan variades com individus les posseeixin, i una
memòria heretada col•lectiva, més uniforme
que, si bé no ha de ser única ni totalment
homogènia, si que ofereix una visió general, i
d’alguna forma, hegemònica del passat.(Aguilar,
1996: 33)
Aquesta coexistència, malgrat no ser absolutament
coincident, ha de ser prou coherent perquè la
memòria col•lectiva oficial no contradigui el record
personal. Quan aquest fet no es dona es poden produir situacions
de forta inestabilitat política i social que encoratgen
l’emergència de moviments socials
reivindicatius.
Les mutacions de la
memòria
Més de seixanta anys separen els records en
primera persóna dels protagonistes de la guerra de la
memòria instal•lada en la societat del segle XXI. Per
això seria absurd pensar que els records han restat
immutables tot aquest temps. Cal distingir, com a mínim,
dos factors que han incidit en els records i els han modificat.
En primer lloc, el mateix pas del temps, que actua
imperceptiblement reinventant els records per ajustar-los als
valors socialment imperants de cada moment històric.
Aquesta acció és comuna en qualsevol tipus de
memòria o record d’un fet determinat. Però en
segon lloc, en el cas de la Guerra Civil espanyola, cal tenir
present l’existència d’una
manipulació deliberada del record per part de
les forces guanyadores que van construir discursos
propagandístics i van generar una memòria falsa o
tergiversada que legitimés el seu règim i la seva
revolta contra el govern legalment escollit de la Segona
República.
Des del final de la guerra hi ha hagut diverses etapes
de la memòria però ens deturarem en dos moments
fonamentals: el període de la Transició i els
inicis dels moviments de recuperació de la memòria
històrica.
La Transició es va caracteritzar per un pacte de
silenci fonamentat en el consens social necessari per protegir la
jove democràcia espanyola. Les elites espanyoles van
considerar el record de la guerra civil com un motiu
d’enfrontament social que calia evitar, limitant les
aspiracions mes extrems d’uns i altres per aconseguir-lo.
En aquesta etapa es va imposar el pragmatisme polític i els
agents socials implicats van avantposar la viabilitat
democràtica a la necessitat de fer justícia als
silenciats durant la Dictadura.
Durant la Transició, es va passar de puntetes sobre temes
delicats que podien disparar l’alarma de sectors encara
potencialment perillosos, com l’Exèrcit, la
ultradreta i l’Esglèsia, que es resistien a acceptar
sense resistència la pèrdua d’impunitat i de
privilegis de que havien gaudit durant el franquisme. La
pèrdua de la memòria històrica va ser un
dels preus socials que es va pagar per a mantenir
l’equilibri polític de la
Transició.
El darrer període es va iniciar l’any 1986
amb la celebració del cinquantenari de la Guerra Civil
espanyola, el qual va assolir una enorme repercussió a
tota la societat espanyola. Amb el PSOE al poder, consolidada la
democràcia i allunyat el perill d’un nou conflicte
entre espanyols, la rememoració de la guerra va deixar de
tenir la connotació d’uns fets que més valia
no remoure per a garantir l’estabilitat social. No obstant,
encara que un sector de la societat reclamava la
reivindicació de la memòria dels vençuts,
oblidats i marginats pel règim anterior, el govern del
PSOE no va dur a terme cap iniciativa parlamentària per
fer efectiu aquest homenatge ni va iniciar cap projecte de llei
encaminat a vindicar-ne la memòria
No va ser fins al final de l’any 2000 quan es va
iniciar un moviment associatiu que de mica en mica es va anar
estenent a tot Espanya i que pretenia recuperar la memòria
històrica de la Guerra Civil espanyola. La principal
finalitat d’aquestes associacions és tornar la
dignitat a tots aquells que van ser executats i oblidats pel
franquisme i als seus descendents. Es tracta de donar veu a les
persones que no la van poder exercir durant més de
seixanta anys.
Existia un altre factor que calia considerar: la
urgència per aconseguir els testimonis en primera
persóna. La generació que va viure i va lluitar
durant la guerra van néixer entre els anys 1910 i 1920.
Per tant, l’any 2000 estaven al voltant dels vuitanta i
noranta anys i per ritme biològic molts d’ells ja
havien mort sense haver-ne pogut donar testimoni. Calia posar-se
en marxa per recollir els testimonis al més aviat possible
i aconseguir la implicació de les institucions per iniciar
campanyes de localització, exhumació de fosses
comunes i identificació dels afusellats.
El procés encara és obert. S’estan
recollint testimonis i s’estan obrint fosses. Però
encara falta molt per fer i el temps juga en contra. Des del punt
de vista social cada cop s’accepta més aquesta
necessitat i la nostra societat cada cop hi és més
receptiva. Les associacions es multipliquen i actuen de forma
coordinada utilitzant les TIC per als seus propòsits. En
les properes pàgines intentarem esbrinar quin és el
paper d’Internet en tot aquest
procés.
Algunes consideracions
metodològiques
Per realitzar aquest treball s’ha seleccionat un
corpus de 70 llocs web relacionats
directament amb la memòria de la Guerra Civil espanyola
els quals o bé contenien testimonis en primera persona, relats
personals sobre esdeveniments de la guerra o demanaven
informació sobre protagonistes de la contesa o bé
es posicionaven de forma explícita i activa a favor
d’accions concretes per a recuperar la memòria
històrica –realització d’homenatges a
republicans, exhumació de fosses comunes,
publicació de llistats de represaliats pel
franquisme….
En relació amb el marc teòric
d’anàlisi s’ha constatat la
inexistència d’estudis específics sobre el
paper d’Internet en la recuperació de la
memòria d’una col•lectivitat determinada. Pel
contrari, si que existeixen nombrosos estudis sobre
història, memòria i identitat col•lectiva
referits sempre al món presencial a més
d’estudis i treballs sobre els diversos usos socials
d’Internet. Ha calgut, doncs, fer una extrapolació
de models per dotar-nos d’un marc de referència on
poder inserir la nostra anàlisi.
Els mètodes d’obtenció de dades han
consistit en la recollida i el buidat bibliogràfic
d’articles especialitzats en estudis de memòria i
història, la selecció i anàlisi d’un
corpus de 70 webs relacionats amb la Guerra Civil espanyola i la
realització d’una entrevista amb
un dels impulsors d’aquesta mena
d’iniciatives.
Les preguntes de recerca es plantejaven si Internet
és un bon instrument per a recuperar, conservar i difondre
les diverses memòries, individuals i col•lectives
d’una comunitat determinada i quins tipus de memòria
són presents a la xarxa i quines formes
adopten?
La hipòtesi inicial proposa que Internet
proporciona instruments per recuperar, conservar i difondre la
memòria i permet l’existència de
memòries que no tenen cabuda a la societat presencial.
Esdevé així un instrument d’activisme
polític i de construcció identitària,
actuant de forma complementària a altres iniciatives que
es puguin dur a terme fora de la xarxa. Permet també que
la memòria no sigui capitalitzada en exclusiva per les
institucions patrimonials o els mitjans de comunicació i
afavoreix la convivència d’agents individuals
(testimonis), col•lectius (associacions) i institucionals
(museus, institucions de govern, etc.)
Les memòries a la
xarxa
LA MEMÒRIA AUTOBIOGRÀFICA
La primera memòria que cercarem a la xarxa
és l’autobiogràfica, o aquella que mostra el
record dels fets viscuts en primera persona. De
l’anàlisi del nostre corpus d’estudi veiem de
forma ben clara que Internet és un immens contenidor de
memòria individual, tant autobiogràfica com
transmesa.
Si ens referim específicament a la memòria
autobiogràfica podem veure que un nombre significatiu de
webs contenen testimonis en primera persona. De vegades aquests
testimonis adopten forma d’històries de vida. En
altres ocasions són relats de fets i esdeveniments –
moltes vegades traumàtics- viscuts en primera persona.
Estem, doncs, davant d’un relat volgudament subjectiu on
els sentiments, les percepcions i les opinions no tenen cap
voluntat d’objectivitat, més enllà de la seva
legitimitat com a testimoni presencial d’un esdeveniment
determinat.
Tampoc no podem menystenir que en aquestes
memòries autobiogràfiques existeixen clarament dos
tempos. L’un és el relat immediat, recollit
gairebé al mateix temps que es produeix el fet.
L’altre és el record, des del present, de fets
passats viscuts. En aquest cas cal tenir present com el propi pas
del temps ha anat modificant el record personal, seleccionant
vivències i oblidant-ne d’altres, i reinterpretant
el significat dels fets passat.
Podem agrupar els testimonis segons el paper jugat pel
seus protagonistes durant la guerra. En aquest àmbit podem
diferenciar entre testimonis de persones que van combatre al
front i els testimonis de població civil, que van viure la
guerra a la reraguarda. En el primer grup el denominador
comú és el seu caràcter testimonial
que es concreta en el relat de les condicions de vida al front,
dels horrors de la guerra, de la brutalitat del comportament
d’oficials… En canvi, quan els protagonistes són
població civil, i probablement per la seva curta edat en
el moment dels fets, prima el seu caràcter
vivencial i se’ns relata amb detall com la guerra va
afectar les seves condicions quotidianes de vida i els sentiments
que van produir.
També cal destacar que, com a la resta
d’iniciatives a la xarxa, hi ha una quantitat important de
testimonis del bàndol republicà, mentre que la
presència de testimonis "nacionals" és
gairebé inexistent. Només es dona puntualment amb
protagonistes falangistes, que també viuen la
instal•lació del Règim, sobretot a partir dels
anys seixanta, com una traïció del Franquisme als
ideals originals.
Un altre aspecte a analitzar és observar qui
són els promotors d’aquests webs. Inicialment, el
que sorprèn és el baix nombre de llocs web
promoguts per institucions enfront l’alt nombre
d’iniciatives dutes a terme per individus, escoles o
associacions. Tot fa pensar que és la societat civil qui
lidera el procés de recuperació de la
memòria històrica a casa nostra.
Dels webs analitzats, només tres són
promoguts per institucions, de les quals una –
l’Imperial War Museum de Londres està situada
més enllà de les nostres fronteres. També
cal valorar les iniciatives escolars que han buscat a
Internet una difusió de la seva tasca. En aquest grup
podem emmarcar el web La Guerra Civil espanyola a Anglès,
(4) elaborat durant el curs 1996-1997 pels alumnes de
Batxillerat de l’IES Rafael de Campalans
d’Anglès (la Selva), sota la direcció de
Miquel Güell i Ordis, a l’assignatura
d’Història. En aquest cas i a partir d’un
treball d’història local en grup es va decidir donar
visibilitat a la feina feta i revertir el coneixement sobre la
pròpia comunitat que l’havia fet possible.
Finalment, un tercer grup de promotors són
individus que, o bé per interès personal pel
tema o bé per ser descendents dels protagonistes volen
donar a conèixer la seva memòria.
Si analitzem els promotors no podem oblidar el paper
fonamental que han tingut els mitjans de comunicació
convencionals com a revulsius i difusors de temes oblidats pel
gran públic. De fet, els darrers anys i com a resposta
davant d’un augment en la sensibilització social en
aquests temes, TV3 va realitzar una sèrie de reportatges
de periodisme d’investigació sobre la Guerra Civil
espanyola i el franquisme. El detonant va ser
l’emissió dins del programa "30
minuts" del documental Els nens perduts del franquisme que va
provocar un debat social sobre la necessitat que es
trenqués el pacte social de la Transició i
sortissin a la llum els fets silenciats durant més de mig
segle.
La memòria heretada
Si a l’apartat anterior ens hem aturat en
l’anàlisi de la memòria autobiogràfica
a la xarxa, en aquest farem èmfasi en la memòria
heretada o transmesa, com una altra forma de memòria
individual. Si ens remetem al nostre estudi de cas, podem veure
fàcilment que aquesta memòria és molt
present en la majoria de pàgines que tracten de la Guerra
Civil espanyola. Molts descendents i familiars de persones que la
van viure o que van morir-hi estan apropiant-se de la xarxa per a
obtenir i fer circular informació sobre desapareguts
durant la contesa i a conseqüència de la
repressió franquista. Darrera de molts d’aquests
moviments es troben les Associacions per a la
Recuperació de la Memòria Històrica, de
recent creació en el nostre país i que tractarem en
detall més endavant.
No obstant, el que és força clar és
que aquesta memòria heretada no és només
patrimoni dels familiars directes, sinó que hi ha un
importantíssim col•lectiu de ciutadans interessats en
aquest tema. La Guerra Civil espanyola, a
conseqüència de la nostra particular història
recent, no és ni molt menys un capítol tancat. Al
contrari, es pot constatar fàcilment la necessitat social
de compartir el que cada família havia guardat dins del
cercle més íntim durant moltes
dècades.
Així doncs, Internet és un espai on la
gent busca i comparteix informació. Però
també opina, dóna difusió de les seves
activitats i es posiciona políticament segons uns
plantejaments directament heretats de la guerra. Els "rojos" i
els "nacionales" segueixen vius a la xarxa, com ho estaven
l’any 36.
Encara que aquest tipus de memòria el podem
trobar en diferents suports en línia, analitzarem els tres
principals instruments que s’utilitzen a la xarxa: els
fòrums, els llibres de visites i les bases de dades en
línia. Dels tres, el més habitual són els
fòrums d’opinió, generalment moderats, que
permeten fer fils de discussió i debatre diversos temes
simultàniament. En aquest apartat s’han analitzat un
total de cinc fòrums de debat (5), quatre dels
quals pertanyen a pàgines d’orientació
republicana i el cinquè es troba en una pàgina
promoguda per la Falange Espanyola. Tots cinc estan inclosos dins
de llocs web de més abast sobre la Guerra Civil de
naturalesa diversa i el seu nivell d’activitat es
desigual.
S’ha fet un seguiment de dos mesos, entre
l’1 de març i el 30 d’abril de 2004 (6)
, i s’han fet dues menes de buidatges de contingut:
quantitatiu (nombre de missatges, freqüència dels
temes) i qualitatiu (extracte de testimonis, opinions,
comentaris…). Una variable que ha influït en el
contingut ha estat l’atemptat terrorista de l’11 de
març de 2004 a Madrid com
podrem veure amb més detall a
continuació.
A l’hora d’analitzar-ne els continguts,
s’han establert sis tipologies de missatges, encara que com
tota classificació presenta de vegades fronteres
difuses:
- 1. Ús instrumental. Consisteix en la
demanda i
oferta
d’informació, generalment sobre persones,
però també sobre armes, fets o unitats militars
de la Guerra Civil. - 2. Debat acadèmic. Discussió
sobre algun fet succeït durant la Guerra: el paper dels
estalinistes, l’estratègia de les
tropes… - 3. Debat polític. Posicionament i
discussió sobre postures polítiques, en moltes
ocasions relacionades amb el present. - 4. Actualitat. Debat sobre un fet
d’actualitat prou impactant a nivell social. En el
període estudiat aquest grup de missatges es van centrar
absolutament en l’atemptat terrorista de l’11 M i
les eleccions generals. - 5. Difusió d’activitats. Anunci
d’activitats: homenatges, taules rodones, presentacions
de llibres… - 6. Altres . Miscel•lània de
missatges no directament relacionats amb la GCE que inclouen
tan avisos de virus, com
ressenyes d’entrevistes o articles de premsa. Dels cinc
fòrums analitzats el més actiu és el
fòrum de la pàgina Guerra Civil
Española (7) amb un total de 954 missatges,
tot i que l’atemptat del març va incrementar
notablement el nombre de missatges en aquest període.
Té com a particularitat que actua simultàniament
com a fòrum en línia i com a llista de
distribució sota subscripció. Aquest fòrum
es centra principalment a l’intercanvi
d’informació sobre fets de la GCE, encara que
també recull missatges d’altre tipus.
El segon fòrum analitzat pertany a la
pàgina de la Asociación para la Recuperación
de la Memoria
Historica (8) [ARMH] i segons la seva pròpia
definició és un "Foro restringido al intercambio de
información y autoayuda entre familiares de
desaparecidos republicanos en la Guerra Civil y la dictadura
franquista. Es un foro de autoayuda, no de polémica y
discusión" . I el buidat dels seus continguts ens confirma
aquest punt. D’un total de 475 missatge, un 76% (364
missatges) estan directament relacionats amb la petició i
circulació d’informació sobre persones
desaparegudes. En canvi, les altres tipologies són
residuals i quan apareixen missatges de debat polític
s’acostumen a referir al comentari d’iniciatives
parlamentàries sobre l’exhumació de les
fosses comunes de la repressió franquista. Es podria
apuntar que el públic participant és diferent del
que intervé en el fòrum anterior, ja que si en el
primer cas els missatges indiquen l’existència de
persones acadèmica i intel•lectualment interessades
en la GCE, en aquest segon cas es posa de manifest un
interès clarament personal i familiar de les persones que
intervenen. Les referències a avis, oncles i familiars
propers són constants.
En canvi, el tercer fòrum analitzat, Historia de la Guerra Civil
Española (9) , es posiciona clarament com un
espai de debat polític i acadèmic sobre la Guerra
Civil: "Foro en el que los usuarios podrán debatir y
exponer todo tipo de cuestiones referentes a la Guerra Civil
española, antecedentes y consecuencias posteriores a la
misma". Tot i no ser un fòrum massa actiu (112 missatges
en el període estudiat) si que està clar que
és un espai de debat ja que més d’un 70% dels
missatges es poden considerar de debat polític i de temes
d’actualitat i en canvi no apareix ni un sol missatge de
petició d’informació.
El penúltim fòrum analitzat presenta unes
característiques força particulars. És el
fòrum Alba
(10) de la Brigada Abraham Lincoln en el qual és
fàcil advertir que les intervencions són més
nostàlgiques que reivindicatives i que s’utilitza en
bona mesura per a exposar testimonis de brigadistes o per encetar
debats purament acadèmics. La Guerra Civil és viu
amb més distància.
Per acabar aquest breu repàs ens volem deturar en
un fòrum que tot i no estar específicament dedicat
a la Guerra Civil espanyola ens ha semblat prou interessant per
recollir-lo. Es tracta del fòrum Azul Mahón
(11) promogut per la Falange Española. Té un
sistema de
fòrums de temàtiques diverses, però en el
fòrum principal, anomenat "España, la
Falange y otras cosas", es poden trobar força
referències a personatges i fets de la Guerra Civil
espanyola. Aquesta manca d’especificitat ha impedit la
possibilitat d’agrupar els missatges i tabular-los segons
les categories especificades.
Acabem de veure com els cinc fòrums escollits
tenen finalitats diverses: ús instrumental de
petició d’informació, debat polític,
difusió d’activitats… encara que tots ells
inclouen missatges de diverses tipologies. Tampoc seria
difícil avançar que les motivacions dels seus
usuaris no són coincidents i que els tipus de participants
tampoc són homogenis.
Però malgrat aquesta diversitat el que sí
que tenen en comú és aquesta presència
omnipresent de memòria heretada. Els participants es mouen
entre la necessitat de saber i el deure de fer justícia
als seus ascendents. Les persones s’han fet seves les eines
de la xarxa per a donar resposta a una demanda social
creixent.
La memòria heretada no és només
present als fòrums. Uns altres instruments molt potents
són els llibres de visites i les bases de dades en
línia. D’entre tots els llibres de
visites seleccionats ens deturarem a analitzar el de la
pàgina La memoria de los
nuestros. Muerte en el
Bierzo, 1936 (12), ja que un buidat dels seus
continguts ens pot donar idea dels temes i finalitats principals
dels seus participants. Com a exemple d’ús
instrumental reproduirem un missatge tipus de petició
d’informació:
Àngeles Martínez Alvarez. 53 anys.
Enviat el 31/01/2004 21:41 Creo que la información que
tenéis en esta página es de la mejor que se
encuentra sobre la Guerra Civil en Asturias. Yo estoy buscando
datos sobre mi
abuelo, Florentino Álvarez Menéndez,natural de
Vega de Pope (Cangas del Narcea, y que estuvo en el
Batallón 255, comandante Braulio Marañón,
y que desapareció en el frente de Villamayor de
Infiesto, creo que en el mes de septiembre de 1937
(según me han contado, salió de la trinchera
él solo, arrastrándose para "acabar" con los
enemigos, y lo mataron). No sabemos dónde está su
cuerpo, ni si es verdad que llegó a morir o quedó
malherido.
En la mateixa línia cal destacar
l’existència d’una base de dades unificada
de desapareguts a la pàgina Archivo Guerra y
exilio ( ) promoguda per una associació fundada
l’any 1997 per exiliats, resistents, expressos i
brigadistes i que té com a objectiu la creació
d’un arxiu general de la Guerra Civil.
La memòria
històrica
El nostre recorregut pels diversos tipus de
memòria presents a Internet (13) ens porta
finalment al tipus de memòria més social i
col•lectiu de tots els plantejats: la memòria
històrica. Com ja exposàvem a la
presentació, el concepte de "memòria
històrica" és potser un xic difús,
però ha quallat a nivell popular ja que respon a la
necessitat social d’un poble o una comunitat determinada de
no oblidar el seu passat col•lectiu.
A la presentació ja plantejàvem el
concepte de memòria històrica que es vincula
a tres dimensions. En primer lloc sempre s’associa a la
recuperació i vindicació d’uns fets
passats. No obstant cal remarcar de nou que aquests fets
passats no són aleatoris sinó que els actors trien
aquells que tenen rellevància i influència sobre el
present. Ens trobem doncs davant un procés de
construcció del passat des del present i se’ns
mostra com la memòria col•lectiva és un
procés social, fruït d’una volició dels
propis agents socials.
El segon àmbit directament relacionat amb el
concepte de memòria històrica té a veure amb
el d’expressió d’identitat
col•lectiva d’una comunitat determinada. Per
abordar aquesta qüestió utilitzarem el concepte del
professor Manuel Castells d’identitat-projecte (14)
entesa com aquella en la qual els actors socials construeixen una
identitat que redefineix la seva posició a la societat amb
un objectiu transformador. Des d’aquest enfocament les
associacions per a la recuperació de la memòria
històrica tenen una dimensió transformadora i
esdevenen una eina efectiva per la organització,
coordinació i acció política. Aquesta
necessitat de recuperar la veritat més enllà de
falsos clixés i saber qui eren i perquè van morir
totes aquelles persones impulsa aquests moviments. Un exemple el
podem llegir al web de l’ARMH de Laciana: ( )
Pretendemos ahora, después de casi setenta
años, recordar a aquellos hombres y a sus mujeres
como lo que fueron y no como nos los han retratado hasta
ahora. Queremos devolverles la dignidad y
la memoria que toda persona merece.
Finalment i no menys important, apareix constantment una
tercera dimensió definitòria que és
l’obligació moral del record. Cal recordar
per no perdre els orígens, per saber qui som i a quin grup
pertanyem. El record és un mecanisme identitari i el que
es fixa (és a dir es recorda de forma col•lectiva)
esdevé la història que legitima una comunitat
determinada. El perquè una col•lectivitat escull
recordar uns determinats fets, explicats d’una forma
determinada i n’oblida d’altres i com aquests
silencis i oblits de vegades afloren a través del
testimoni personal dels seus protagonistes i entren en conflicte
amb el que anomenem "memòria oficial" té molt a
veure en com una col•lectivitat es pensa
històricament i com legitima les seves accions. Veiem el
que diu el web La fossa militar del cementiri de Manresa:
(15)
Darrera de cada nom de soldat mort de la Guerra Civil
(1936-39) hi ha la història d’una vida humana. Una
vida jove, amb tots els projectes i il•lusions propis de
l’edat. Una guerra que ells no havien provocat els la va
segar en sec. Restituir els seus noms, recordar-los (a ells i a
les circumstàncies històriques que els hi
tocà viure) és una obligació moral de
qualsevol societat democràtica i una tasca
imprescindible per a combatre la desmemòria. Lluitar
contra l'oblit és la millor manera d'evitar que reneixin
monstres com la manca de llibertats, l'agreujament de les
desigualtats socials, la xenofòbia, el racisme o la
persecució de les minories, ja siguin ètniques,
nacionals o culturals i lingüístiques.
Recuperació, identitat, obligació
moral… tres conceptes lligats al de memòria
històrica de forma indestriable. Però també
altres com els de dignitat, justícia o fins i tot,
teràpia moral. La recuperació de la memòria
històrica és una necessitat social per un
ampli col•lectiu de ciutadans:
Yo creo que abrir una fosa tiene una función
terapeutica bastante importante. Aquí, estos dias, han
venido muchos familiares de desaparecidos, gente que ha tenido
que renunciar a esa parte de su biografia y la ha mantenido
como en una olla a presión,
sin querer verla. Esto era su secreto y de alguna manera deja
de serlo porque es como un delito
público, y como tal se debe saber y se debe conocer.
Esta gente todavia tiene miedo. Nadie les ha enseñado a
dejar de tenerlo. La Transición que se hizo en este
pais, en este sentido, fue un abandono." Emilio Silva,
president de la ARMH. (Armengou; Belis: 2004, 180)
Aquesta necessitat no és només individual
sinó que acompleix una funció de vàlvula de
seguretat. Cal explicar el passat per evitar que es repeteixin
els fets i la fractura profundissima que va ocasionar la
guerra.
A continuació ens deturarem a analitzar quina
és la presència de la memòria
històrica a la xarxa i com l’articulen els diversos
agents. Dedicarem un apartat especial a les diverses Associacions
per a la Recuperació de la Memòria Històrica
ja que són les que lideren el moviment social en la
presencialitat, però també veurem com Internet
ofereix altres espais on s’allotja aquesta
memòria.
Ja s’ha comentat que va ser a finals de
l’any 2000 quan es va inscriure la primera
Associació per a la Recuperació de la
Memòria Històrica (18) (ARMH) i les
altres (Valladolid, Mérida, Catalunya..) es van anar
creant i inscrivint amb posterioritat i amb molt poc temps.
Aquestes Associacions han començat a jugar un paper
decisiu en la recuperació i conservació de la
memòria històrica al nostre país.
Aquestes associacions són del tipus del que el
sociòleg Gérard Namer anomena
mémoire-message, i presenten com a denominador
comú l’existència d’uns reglaments
regulats per llei i la finalitat última de conservar,
mantenir i difondre una memoria i fer partícip
d’aquesta memòria al conjunt de la
societat.
Aquestes associacions estan formades per particulars que
es van començar a associar amb la finalitat de recuperar
de l’oblit aquelles històries de la guerra
silenciades pel bàndol guanyador. Els seus principals
objectius són la localització i excavació
de les fosses comunes on estaven enterrats molts republicans
per poder retornar les restes als seus familiars i donar-els hi
sepultura entre els seus, l’elaboració d’un
registre amb totes les fosses comunes a fi d’evitar la
seva destrucció per les obres de carreteres i la
recollida de testimonis orals relacionats amb la Guerra Civil
i la postguerra. Per aquestes associacions (19) el paper
d’Internet ha estat fonamental. Nascudes dins del marc de
la Societat de la Informació, la xarxa els permet
organitzar-se, coordinar-se i aconseguir donar ressò de la
seva lluita i de les seves activitats. Segons Sauri (20)
aquestes associacions tenen una sèrie de punts en
comú:
- Els seus membres comparteixen una ideologia i
una filiació comuna - Utilitzen el seu lloc web de forma activa en quan el
ciberactivisme i la reivindicació
antifranquista - Comparteixen una identitat-projecte que implica una
voluntat de transformació i recuperació de la
història i, per tant de la memòria
col•lectiva - L’existència de
l’associació dóna una dimensió
global a actes i accions locals i afavoreix una possible
organització i coordinació entre diverses
associacions - Aquestes associacions, a més d’ubicar-se
en un ciberlloc, construeixen un espai social on es produeix la
comunicació i interrelació entre familiars de
desapareguts, estudiosos o gent que té com a objectiu la
recuperació de la memòria del
franquisme
Aquestes associacions afronten dos grans reptes.
D’una banda trencar el silenci i la inèrcia social
instal•lada encara en moltes capes de la nostra societat. De
l’altra, l’avançada edat dels testimonis
directes que imprimeix un caràcter d’urgència
a la recollida d’informació. Aquesta avançada
edat provoca també buits i llacunes a la memòria
com s’explica en el web de l’ARMH (21)
:
Se trata de testimonios que muchas veces han sido
perseguidos y silenciados durante décadas, o a veces tan
sólo expresados en situaciones de intimidad familiar.
Por lo tanto hay que añadir a cualquier
consideración que pueda hacerse sobre la validez y
metodología de las entrevistas
en general algunos elementos que tienen que ver con la
presencia de una memoria traumática, una
memoria distante, una memoria en muchos casos borrosa
por el paso de los años y el desgaste del
silencio.
Cal destacar que per aquestes associacions, amb pocs
recursos
econòmics, les possibilitats i les eines que els brinden
les TIC en general i Internet en particular són
insubstituïbles. Els permet de forma fàcil i
accessible coordinar accions amb associacions territorialment
disperses, posar en contacte persones interessades i fer circular
la informació fàcilment. De fet, el seu activisme i
ressò social seria impossible si no existissin a la xarxa.
Estem doncs davant d’un ciberactivisme polític,
doblement interessant ja que enllaça una fractura
generacional, la dels protagonistes de la repressió,
d’edat avançada i amb baix o nul accés a les
TIC, i la de les generacions més contemporànies,
que han incorporat l’ús de les TIC a la seva vida
quotidiana i que l’utilitzen per donar veu a persones del
passat.
La memòria històrica no és
patrimoni exclusiu de les Associacions per a la
Recuperació de la Memòria Històrica (ARMH)
sinó que emergeix en altres webs de diversa índole.
Algunes d’elles venen vinculades a partits polítics
com el Foro por la Memoria (22) del Partido
Comunista de España, o La memòria
democràtica a Sabadell (23) promoguda per la
Fundación Cipriano Garcia / Arxiu històric de CCOO
de Catalunya i el Grup de Recerca sobre l’època
franquista de la UAB. Altres són iniciatives de
particulars, com la pàgina La fossa militar del cementiri
de Manresa (24) de l’historiador manresà Quim
Aloy o la pàgina de la Comissió per la Veritat, la
Memoria i la Història de Catalunya (25) de
filiació indeterminada i que es limita a oferir continguts
sota registre d’usuari.
No obstant, comparteixen amb les associacions moltes de
les seves finalitats. La diferència és que les
accions no es centren en la localització i
exhumació dels morts a les fosses comunes sinó que
se centren en altres accions. Un cas clar ens el mostra la
iniciativa de l’historiador manresà Quim Aloy que
després d’un exhaustiu treball de
documentació, ha pogut publicar a la xarxa el llistat de
soldats enterrats a la fossa militar del cementiri de Manresa. Al
web ens explica els seus motius:
Amb la recuperació i divulgació dels
seus noms, aquest web pretén recordar unes persones i
una generació estroncada per la guerra i el feixisme i,
alhora, contribuir modestament a recuperar la memòria
històrica, una tasca absolutament ineludible.
També pretén intentar facilitar el retrobament
d'alguns desapareguts per part dels seus familiars.
Com podem llegir, els conceptes "dignitat", "lluita
contra l’oblit" i "homenatge", són tan presents com
en els discursos de les altres associacions i constitueix el
denominador comú d’aquest tipus de moviments
socials.
Un cas singular el proposa la pàgina La
memòria democràtica a Sabadell. El seu objecte
d’estudi no és tant la recuperació de la
memòria dels represaliats pel franquisme sinó la
memòria democràtica de Sabadell durant
l'època franquista, i inclou fets com la vaga del metall
de 1976 o els inicis de la militància obrera a partir de
1966. Aquesta recuperació es proposa a través de
documents, vídeos i fotografies i té el seu
paral•lel a la presencialitat en una sèrie
d’exposicions.
També trobem una manera certament original de
reivindicar la memòria històrica a la pàgina
Los Campos de Concentración Franquistas ( )feta per un
doctorant en Història Contemporània de la
Universitat de Saragossa i que en el seu menú "Desmemoria"
ens ofereix una reconstrucció d’un fictici cartell
taurí en memòria dels assassinats a la plaça
de toros de Badajoz el 14 d’agost de 1936.
Per acabar. No voldríem deixar de banda en
aquesta recapitulació algunes escasses iniciatives en
aquesta línia dutes a terme per sectors del bàndol
nacional que també apareixen a la xarxa reivindicant la
seva memòria. Els casos més paradigmàtics
serien els de la Fundación Francisco Franco ( )i la
Fundación Salvar la Memoria (26) de Falange
Española.
La Fundación Francisco Franco defensa les
tesis
revisionistes del règim afirmant en les seves finalitats
que vol "Difundir el
conocimiento de Francisco Franco en sus dimensiones humana,
política y militar, así como de los logros y
realizaciones llevadas a cabo por su Régimen
político y fomentar la investigación histórica, educativa y
cultural sobre la España de Franco". En aquest cas la
recuperació de la memòria col•lectiva i
històrica es fa de forma personalista
mitjançant
l’elogi de la figura del "Caudillo". És força
significatiu un detall col•lateral que dóna bona mida
del discurs ideològic subjacent. A la pàgina
inicial s’anuncia que ja estan disponibles participacions
de la loteria de Nadal i es reprodueix una d’aquestes
participacions que incorpora el lema: "Está usted
colaborando en la defensa de la verdad histórica de
España". De fet a tot el web s’observa un "efecte
mirall", que tria elements propis del discurs republicà i
els anteposa amb l’equivalent nacional. Un exemple
d’aquest efecte el trobem a l’apartat "publicacions"
on ens trobem la ressenya d’un llibre titulat Los otros
internacionales i un comentari que diu: "Los otros
Internacionales, voluntarios llegados de los más alejados
para combatir por la causa nacional, especialmente aquellos que
movidos por su idealismo lo
hicieron a título personal en las filas de la
Legión", anteposant així els legionaris als
brigadistes internacionals del bàndol
republicà.
Un cas diferent el trobem al web de la Fundacion Salvar
la Memoria de Falange Española. Segons llegim al seu
web:
Como objetivo
inmediato, la Fundación Salvar la Memoria se ha
propuesto recoger, ordenar, inventariar y catalogar el material
disponible relativo a la historia de la Falange, tanto libros, como
documentos,
objetos, símbolos, recuerdos… El fin
último de esta tarea es la constitución de un gran archivo que sea
pilar del futuro museo de la Falange.
Per tant, en aquest cas concret no es tracta de la
recuperació de la memòria d’un
col•lectiu sinó la d’un moviment
polític, actualment sense representació
parlamentària però que va jugar un paper
fonamental en la història recent del nostre país.
I les motivacions profundes de la fundació
s’expliciten mes endavant:
Lejos de movernos por simple nostalgia, nos anima el
estudio de este rico legado histórico y cultural,
así como su difusión entre los españoles
de nuestra generación a través de exposiciones,
conferencias, actos públicos, proyecciones
cinematográficas, documentales, etc. De este modo,
nuestros compatriotas podrán disponer de las propias
fuentes
históricas para juzgar por sí mismos lo que es y
lo que fue la Falange, lejos de las interpretaciones sesgadas,
deformadas o interesadas a las que nos tienen acostumbrados
los medios de
comunicación y la mayor parte de los estudios
históricos sobre la Falange publicados hasta la
fecha.
Es tracta, doncs, de donar la pròpia
versió de la història i defensar-se de les
suposades deformacions i manipulacions dutes a terme pels mitjans
de comunicació. En definitiva, utilitzar la xarxa per
difondre amb facilitat el propi discurs fora dels canals de
comunicació tradicionals, el control dels
quals no està sota el seu abast.
A tall de recapitulació
final
En les pàgines d’aquest article hem estat
intentant analitzar quina és la realitat de la
memòria a la xarxa. I per formular algunes conclusions
potser cal recuperar alguns dels interrogants que ens
plantejàvem al principi del treball.
La pregunta principal que ens formulàvem era si
Internet és un bon instrument per a recuperar, conservar i
difondre les diverses memòries, individuals i
col•lectives, d’una comunitat determinada.
També ens plantejàvem quins tipus de memòria
són presents a la xarxa i quines formes adopten. Crec que
després del nostre recorregut podem concloure sense cap
mena de dubte que Internet és un magnífic
instrument per a la recuperació, conservació i
difusió de la memòria, tant de la individual
com de la col•lectiva. De fet, una de les principals
qüestions que hem pogut demostrar és la diversitat
de tipologies de memòria presents a la xarxa
(autobiogràfica, heretada, generacional, oficial,
documental, històrica…) i com es relacionen.
També és interessant destacar la convivència
de tempos narratius diversos (relat immediat i record des
del present de fets passats) que ens permeten superar la
temporalitat de la memòria.
Una altra convivència singular és la de
les diverses memòries oficials segons la
filiació dels editors. Així trobem presents a la
xarxa discursos plenament franquistes -que justifiquen el
Alzamiento y la guerra com a legítima defensa davant els
abusos del Front Popular i la II República- i que conviuen
amb els discursos pactistes de la Transició –que
equiparen les penalitats sofertes pels dos bàndols i
dilueixen culpes i responsabilitats- amb els que reivindiquen la
necessitat de justícia i de donar veu als silenciats. Tots
tres conviuen en diferent mesura i proporció, però
seria difícil trobar un altre mitjà de
comunicació (diari, ràdio, revista..) que
permetés aquesta convivència. En aquest sentit
és interessant fer notar que en molts webs falangistes es
dona el que podríem anomenar "efecte mirall" que
consisteix a anteposar elements paral•lels de caire feixista
a signes i símbols clarament republicans. Un exemple
d’aquest fenomen consistiria a equiparar el paper i el
significat dels legionaris amb els brigadistes internacionals que
van combatre a la guerra.
Així doncs, una de les principals
característiques de la memòria a Internet és
la seva diversitat, la qual cosa ens allunya d’entrada
d’un model únic i
estandarditzable. A continuació intentarem resumir
breument els principals trets que la defineixen.
ELS AGENTS
El segon punt que val la pena esmentar és com els
diversos agents socials utilitzen la xarxa de múltiples
formes. El principal factor de diferenciació correspon a
la ideologia de l’agent. Els impulsors de les
iniciatives són majoritàriament persones o
associacions de tendència clarament republicana o
d’esquerres, mentre que els webs promoguts per persones
afins al bàndol nacional són pràcticament
inexistents, amb l’excepció de webs de
filiació falangista en totes les seves escissions i
vessants. Així doncs, Internet és utilitzat
majoritàriament pels hereus físics o
ideològics dels perdedors de la guerra, tant pels
republicans (exiliats, combatents, població civil) com
pels falangistes que, amb el pas del temps, també es
consideren víctimes del franquisme.
Numèricament la presència de webs
"nacionals" és molt inferior a la de les que reivindiquen
la memòria republicana, probablement perquè els que
van lluitar a les files nacionals i els seus hereus han gaudit
durant molt de temps de plataformes per establir la seva
versió de la història, falsejant i negant la simple
existència d’altres memòries en conflicte amb
la seva. Internet, com a nou canal de comunicació,
és utilitzat per la dreta espanyola només per
aquells que no disposen d’altres mitjans, com tots els
grups de la Falange Española. No obstant això, cal
veure els discursos propagandístics que es perpetuen en
mitjans de comunicació ideològicament afins, com la
COPE, l’ABC o La Razón, i que ens
mostren con els fills i els néts ideològics dels
nacionals s’han reposicionat còmodament en els
partits de dreta democràtica. D’altra banda, al
contrari del cas francès, els partits d’ultradreta
no estan tan clarament identificats en l’àmbit
social social, la qual cosa no significa que no siguin ben
presents ideològicament en la nostra societat.
Un segon factor a considerar és
l’edat dels protagonistes. La distància
temporal amb la Guerra Civil espanyola fa que, per llei
biològica, molts dels testimonis en primera persóna
hagin mort o siguin d’edat molt avançada. Aquest fet
provoca dues conseqüències directes. D’una
banda, la urgència que traspuen moltes de les webs
en la necessitat de recollir el més aviat possible els
testimonis dels protagonistes. D’altra banda,
l’existència d’intermediaris. En aquest
aspecte cal destacar el paper fonamental de la tercera
generació, la dels néts del combatents, que actuen
com a pont generacional per salvar l’exclusió
digital dels qui tenen la memòria i que per edad no
utilitzen la xarxa.
En canvi, no s’observa cap diferència
segons el paper jugat a la guerra. A la xarxa és possible
trobar tant testimonis de població civil com de soldats,
de brigadistes internacionals com d’exiliats. Els diversos
angles de la guerra es mostren amb tota normalitat oferint la
convivència de testimonis diversos.
Un altre aspecte sorprenent és la
constatació del baix nombre de llocs web promoguts per
institucions diverses davant l’alt nombre de llocs webs
realitzats i impulsats per particulars i associacions. I deixant
de banda algunes excepcions, ja mencionades anteriorment
(27), la majoria de llocs webs institucionals es limiten a
actuar com aparadors de les activitats presencials de la
institució. En canvi, és la societat civil qui
lidera la lluita per la recuperació de la memòria,
tan individual com col•lectiva i qui s’apropia de les
eines i avantatges de la xarxa per assolir els seus
propòsits. Existeixen algunes iniciatives puntuals,
però el panorama general revela una profunda
desconfiança per part de les institucions i
administracions en la capacitat d’Internet com a eina de
transformació social.
Els usos
Una segona qüestió que ens
plantejàvem era saber quins usos específics
aportava la xarxa i com es complementaven amb les accions
presencials dutes a terme per les associacions. En aquest aspecte
cal destacar que una de les principals funcions de la xarxa en
aquest àmbit és actuar com a contenidor de
memòria, com a espai atemporal on tresorar records i
dades de tota mena. Aquesta funció és especialment
significativa en el cas de la memòria individual
(històries de vida, testimonis, relats…) com en la
documental (tant de fonts primàries com
secundàries).
Però a part del seu paper com a contenedor de
memòria, la xarxa s’utilitza amb quatre finalitats
específiques. En primer lloc, la mes habitual és la
instrumental. Internet serveix per buscar i compartir
informació i en l’entorn de la recuperació de
la memòria històrica, on ha existit una voluntat de
silenciar socialment una sèrie de fets, aquesta
funció pren una importància cabdal. En segon lloc,
hi ha una dimensió participativa on Internet
esdevé un punt de trobada, una àgora
pública, on la gent opina i debat tant des del punt de
vista acadèmic com polític.
La relació amb les activitats i accions
presencials que duen a terme les institucions i associacions
és de complementàrietat, i es concreta
principalment en dues funcions. D’una banda Internet
s’utilitza per donar difusió de les
activitats presencials (homenatges, trobades, descobertes de
fosses…). En segon lloc, a Internet es produeix un fenomen, que
hem anomenat de desplaçament de la memòria,
que fa que els fets d’actualitat (l’atemptat
terrorista a Madrid, la guerra de l’Iraq, els
desapareguts de la dictadura argentina..) siguin interpretats
segons claus de conflictes anteriors i s’estableixin
paral•lelismes entre situacions que es perceben com a
similars en contextos històrics i polítics
totalment diferents.
Cal destacar l’ús estructural que té
Internet per a les Associacions per a la Recuperació de la
Memòria Històrica (ARMH). Nascudes fa molt pocs
anys, la seva existència i funcionament presencial ha
estat molt directament relacionat amb el seu funcionament
virtual. Les ARMH utilitzen la xarxa bàsicament per a
quatre funcions: coordinar-se entre elles (totes tenen un fort
component de territorialitat que la xarxa ajuda a superar),
amplificar el radi d’acció de la seva lluita, posar
en contacte persones interessades en la localització de
familiars i fer circular fàcilment la
informació.
També són força rellevants els
usos relacionats amb la memòria documental que
trobem a la xarxa, i que podríem concretar en el lliure
accés a documentació localitzada en arxius
territorialment distants, la facilitat de cerca i
recuperació mitjançant l’ordenació i
indexació de la mateixa, la facilitat i economia en la
publicació d’articles de recerca especialitzats -que
contrasta amb la difusió restringida i de difícil
accés que caracteritzen les publicacions
científiques en paper- i finalment, en la
utilització didàctica dels fons
documentals.
Però deixant a banda el cas concret de les ARMH,
cal dir que la utilització de la xarxa és molt
desigual i només en casos força singulars
(28) s’utilitzen totes les potencialitats de les
TIC, com la no linealitat narrativa i la voluntat
d’esdevenir un projecte en construcció
permanent.
Les motivacions
Un cop revisats els agents que intervenen i els
principals usos que donen a la xarxaens deturarem un instant per
veure quines motivacions els impulsen, per què utilitzen
Internet. Des d’una vessant pràctica i si recollim
les seves pròpies declaracions, veurem que molts
d’ells afirmen que utilitzen la xarxa perquè estan
exclosos dels canals de comunicació tradicionals
(29) (diaris, revistes, ràdios,
televisió..). Per tant, en molts casos es tracta
d’una elecció substitutòria, com a mal
menor, davant la impossibilitat d’accedir a altres
canals. No obstant, la difusió que es pugui fer en aquests
mitjans de les iniciatives en línia és fonamental
per a garantir la seva subsistència i aconseguir arribar a
col•lectius que no acostumen a accedir a Internet de forma
habitual. Es crea doncs una relació de complementarietat
entre les accions i la difusió presencial i les
iniciatives virtuals.
Encara que en molts casos sigui una elecció
substitutòria, també és cert que la
facilitat per construir una pàgina web i per
penjar-la en un dels infinits servidors que a preus
econòmics oferten aquest servei sense que
pràcticament existeixi cap filtre de control, ha
afavorit l’apropiació d’aquestes eines per
part d’individus i col•lectius exclosos dels canals de
comunicació establerts. Això explicaria
l’elevada presència d’individus i associacions
en front la menor utilització institucional. També
explicaria la notable presència de forces
polítiques extraparlamentàries, com la Falange, que
poden utilitzar la xarxa per difondre un discurs que no té
ressò en altres mitjans sobre els quals no tenen
control.
Perquè de fet, el que és interessant
d’aquest procés és que Internet permet que la
circulació de la informació estigui en mans de la
societat civil i que és ella mateixa qui genera, valida o
denega els continguts publicats, fora del control que els poders
socials apliquen a altres canals presencials.
Des d’una vessant ideològica, el
denominador comú de la majoria d’iniciatives
és la necessitat social de fer justícia a un
col•lectiu silenciat i damnat durant molt de temps. Aquesta
necessitat s’expressa com una vivència individual
però simultàniament com una vàlvula de
seguretat social per la qual cal explicar el passat per evitar
que es repeteixin fets com els de la Guerra Civil
espanyola.
Barcelona, octubre de 2004
Bibliografia
· Aguilar,
Paloma (1996). Memòria y olvido de la guerra civil
española. Madrid: Alianza Editorial
· Alonso
Carballés, Jesús J. (1998). "La construcción de una memòria
colectiva del éxodo infantil vasco". A la revista
Ayer, núm. 32, p. 163-193. Madrid: Marcial
Pons
· Armengou,
Montse; Belis, Ricard (2004). Les fosses del silenci.
Barcelona: Rosa dels Vents
· Bendoly,
Laura M.; Smith, Mary Anne (2003). Documenting Stories: World
War II and Civil Rights Oral Histories. The Atlanta History
Center, USA. Museums and the Web 2003.
· Britton,
Diane F. (1998). "Historia pública y memòria
pública". A la revista Ayer, núm. 32, p.
147-162. Madrid: Marcial Pons
· Carreras,
Cèsar; Ferran, Núria (2004). "Preserving memories
on-line: the exhibition "Memories of our childhood" and the
Catalan Immigration History Museum". [en
línia].
· Carreras,
C.; Munilla, G (2003) "TIC, Heritage and Museums". OLIBA
research. EVA 2003 Florence: Electronic Imaging & the Visual
Arts.
· Carreras,
C.; Munilla, G. Amb la col•laboració de Núria
Ferran Ferrer y Cristina Barragán Yebra (2004).
Patrimonio digital: un nuevo medio al servicio de
las instituciones
culturales (Grup Òliba 1999-2003).[ Serie Cibercultura.
Barcelona: EDIUOC [en prensa]
· Castells,
Manuel (1998). La era de la información. Economía, Sociedad y
Cultura. Vol.
2. El poder de la identidad.
Madrid: Alianza Editorial
· Cuesta
Bustillo, Josefina (1998). "La memoria del horror, despues de la
II Guerra Mundial".
A la revista Ayer, núm. 32, p. 81-104. Madrid:
Marcial Pons
· Cuesta
Bustillo, Josefina (1998). "Memoria y historia. Un estado de la
cuestión". A la revista Ayer, núm. 32, p.
203-224. Madrid: Marcial Pons
· DDAA.
(2000). Dossier « Memòries en conflicte: els museus
i la història». A l’Avenç,
núm. 247, maig de 2000. p. 26-56. Barcelona:
L’Avenç
·
Fèrriz, Teresa; Munilla, Glòria;
Báscones, Pedro; Carreras, Cèsar (2003). "Memorias
virtuales: la exposición
Memorias de nuestra infancia: los
niños
de la guerra". [En premsa]
· Fontana,
Josep (1996). "Memòria històrica: convocar el
record de coses passades". A Plecs d’Història Local,
núm. 64. A UI]L’Avenç, núm. 205,
juliol–agost de 1996. Barcelona:
L’Avenç
·
García, D.; Munilla, G (2001). Museo virtual y museo
presencial. Tecnologías de la Información y
la
Comunicación y estudio de público. 3rd.
International Congresson Science and Technology for the safeguard
of Cultural Heritage in the Mediterranean basin.
Madrid.
· Haro
Tecglen, Eduardo (1994). "Así éramos en los
años cuarenta". Al País Semanal del 5 de
juny de 1994. [en línia]. URL://http://www.vespito.net/historia/franco/40ft.html
. [Consulta el 15 de maig de 2004]
· Hobsbawm,
Eric J.; Ranger,Terence (1988). L'invent de la
tradició. Vic: Eumo Editorial
· Hobsbawm,
Eric J (1989). La era del Imperio (1875-1914). Barcelona:
Labor Universitaria
· Kavanagh,
Gaynor (2000). Dream Spaces. Memory and the Museum[IU]. London
& New York: Leicester University Press
· Le Goff,
Jacques(1991). El orden de la memòria. Barcelona:
Paidós.
· Llobera,
Josep R. (1996). "Memòria col•lectiva, memòria
històrica i identitat nacional". A Plecs
d’Història Local, núm. 64. A
L’Avenç, núm. 205, juliol–agost de
1996. Barcelona: L’Avenç
·
Mannheim, Karl (1952). Essays on the Sociology of
Knowledge. London: Routledge & Kegan Paul
·
Michonneau, Stéphane (2002). UI]Barcelona:
memòria i identitat. Monuments, commemoracions i
mites. Vic: Eumo Editorial
· Munilla, G.
; Garcia, D.; Solanilla, L (2002). TIC i Patrimoni: Seguiment,
Avaluació i Estudi de públic. Museu virtual &
Museu presencial. (ÒLIBA,1999-2001)" (Working Paper,
IN3/UOC)
· Namer,
Gérard (1998) "Antifascismo y La memòria de los
músicosde Halbwachs (1938)". A la revista Aye[IU]r,
núm. 32, p. 35-56. Madrid: Marcial Pons
· Nora,
Pierre (1998). "La aventura de Les Lieux de mémoire]". A
la revista Ayer, núm. 32, p. 17-34. Madrid: Marcial
Pons
· Olick,
Jeffrey K. (1998). "Memòria colectiva y
diferenciación cronológica: historicidad y
ámbito público". A la revista Ayer, núm. 32,
p. 119-145. Madrid: Marcial Pons
·
Pérez Garzón, Juan Sisinio, et. al. (2000).
La gestión
de la memòria. La historia de España al servicio
del poder. Barcelona: Crítica
Contrastes
·
Rheingold, Howard (2000). The Virtual Community.
Homestanding on the electronic frontier. [en línia]. A
URL:< http://www.rheingold.com/vc/book>.
[Consulta el 21 d’agost de 2004]
· Reuben
Holo, Selma (1999). UI]Más allá del Prado. Museos e
identidad en la España
democrática. Madrid: Akal
· Rovira,
Marta; Vázquez, Félix. [coord].(2004).
Polítiques de la memòria. La transició a
Catalunya. Els Juliols. Biblioteca
Universitària. Barcelona: Pòrtic.
· Sandell,
Richard. (2002). Museums, Society, Inequality. London
& New York: Routledge
· Sauri,
Carme (2004). "Eixos i polèmiques del debat sobre
comunitats virtuals- l’exemple de l’Asociación
para la Recuperación de la Memòria
Histórica". PAC Comunitats virtuals. Doctorat
Interdisciplinari Societat de la informació. Barcelona:
UOC
·
Vázquez Montalbán, Manuel (1998). "Sobre la
memòria de la oposición antifranquista". A El
País, del 26 d’octubre de 1988. [en
línia].URL:// http://www.vespito.net/historia/franco/antifran.html
[Consulta el 15 de maig de 2004]
· Vinyes,
Ricard (2000). "Un conflicte de memòries: el Museu
d’Història de Catalunya". A la revista
L’Avenç[UI], núm. 247, p. 34.
Barcelona: Ed. L’Avenç
NOTES
· [1]
– Hobsbawm, Eric J.; Ranger,Terence. (1988). L'invent de la
tradició. Vic: Eumo Editorial, p 7. (30) "Hemos
visto aparecer, junto a la necesidad de memoria, el deber de
memoria, inquietud recurrente en muchos testigos y especialmente
intensa entre los supervivientes de los campos de exterminio". A
Cuesta, Josefina (1998). "La memoria del horror, despues de la II
Guerra Mundial". A la revista Ayer, num 32, p.86. Madrid: Marcial
Pons
· [3]
– En aquest treball, el terme "memòria oficial" no
té cap connotació pejorativa sinó que seria
equivalent a la memòria institucionalitzada d’una
comunitat. En paraules de Ricard Vinyes: "Oficial […] vol
dir exactament la història sancionada per
l’autoritat constituïda (que posa diners i grandesa al
projecte museístic) mitjançant les veus
científiques que legitimen les definicions i explicacions
que es donen, que s’hi fan" (op. cit. p. 35)
· [4]
– http://www.xtec.es/%7Ejrebull/gce/test.htm
· [5]
– Per a veure en detall el buidat del contingut, vegeu annex
7.3
· [6]
– Excepte en el cas del fòrum de l’ARMH, que
s’ha analitzat el periode entre el 15 de maig i el 15 de
juliol de 2004.
· [7]
– http://www.guerracivil.org/listagce.htm
· [8]
– http://boards1.melodysoft.com/app?ID=ARMH
· [9]
–
http://boards3.melodysoft.com/app?ID=guerracivilespa&DOC=1
· [10]
– http://forums.nyu.edu/cgi-bin/nyu.pl?enter=alba
· [11]
– http://www.falanges.com/public/foro204/index.php
· [12]
– http://www.periquete.memoriahistorica.org
· [13]
– http://www.nodo50.org/age
· [14]
– En el treball original s’inclouen també
referències a la memòria generacional, a
l’oficial i a la documental
· [15]
– Castells, Manuel. (1998). La era de la información.
Economia, Sociedad y Cultura. Vol 2. El poder de la identidad.
Madrid: Alianza Editorial
· [16]
– http://armhlaciana.tk
· [17]
– http://www.guiamanresa.com/fossa/
· [18]
– http://www.memoriahistorica.org
· [19]
– Podeu veure el llistat en detall a l’annex 7.1
· [20]
– Sauri, Carme: 2004
· [21]
– http://www.memoriahistorica.org
· [22]
– http://www.pce.es/foroporlamemoria
· [23]
– http://www.memoriademocratica.org
· [24]
– http://www.guiamanresa.com/fossa
· [25]
– http://www.memoria.catalunya.org
· [26]
– http://www.riomon.com
· [27]
– http://www.fnff.org/
· [28]
– http://www.e-falange.com/memoria
· [29]
– Com seria el cas del web de la Residencia de Estudiantes de
Madrid
[http://www.residencia.csic.es/].
· [30]
– Com seria l’exemple de l’exposició virtual
Els nens de la guerra de la Fundación Largo Caballero i la
Universitat Oberta de Catalunya [ http://oliba.uoc.es/nens/index.htm]
· [31]
– En aquest sentit es pot citar l’explicació de
l’autora del web Entre l’Espasa i la Paret: "Aquestes
planes havien de ser escrites al paper però ningú
ens ha donat -de moment- l'oportunitat de fer-ho. És per
això que, abans, ho oferim a la gent del ciberespai."
[http://www.geocities.com/Wellesley/6879/index.html].
Licencia de
Reconocimiento-No
Comercial
Estos contenidos
son Copyleft bajo una licencia de Creative Commons.
Pueden ser distribuidos o reproducidos, mencionando su autor,
siempre que no sea para un uso económico o comercial. No
se pueden alterar o transformar, para generar unos
nuevos.
"Este artículo es obra original de Laura Solanilla
Demestrey su publicación inicial procede del II Congreso
Online del Observatorio para la CiberSociedad: http://www.cibersociedad.net/congres2004/index_es.html"
 Página anterior | Volver al principio del trabajo | Página siguiente  |